Les defensores dels degenerats

Des de que he escrit l’article Abans lesbiana que gilipolles (la segona part de Degenerats), he rebut un allau de critiques per part de les meves amigues, en un atac en defensa dels degenerats i de les dones que els estimen. Algunes d’elles perquè es senten atretes per aquests mascles orgullosos de ser-ho o de mostrar-ho, i diuen que no es queden amb ells perquè no s’els hi acosti res millor, sinó perquè simplement els hi agraden. Molt bé. És respectable. Però sabeu cada una de vosaltres que aquests animals desitgen tan el vostre pompis com el de qualsevol altre fèmina. Diga’m exclusivista, possessiva, o el que vulguis, però..quan m’agrada un home, m’agrada sentir-me especial i no un tros de carn amb cabells rossos. I em fa ràbia que avui en dia, en plena era de l’alliberació femenina, quan una dona pot escollir si vol o no vol, hi hagi noies que tinguin la sort de tenir un nivell cultural superior a la mitja (que no és massa difícil), de classe benestant (més o menys), intel.ligents i atractives, i no puc suportar que noies com aquestes vulguin tenir una relació amb un mitja merda que només els podrà oferir un parell de polvos de camioner (que pot tenir el seu morbo, d’acord), i una conversa que no passarà del futbol, els cotxes i les macro discoteques. No puc sofrir veure com noies que valen molt es rebaixin a perdre el son per un imbècil que no les truca perquè ja n’ha trobat una altra a qui beneficiar-se.
Puc comprendre que tinguin el repte de seduir una d’aquestes bèsties i intentar canviar-la (cosa impossible), però no entenc ni els recomanaré mai, com a bona amiga que intento ser, que perdin els temps d’aquesta manera. També entenc que de tant en tant es donin una alegria al cos amb un d’aquests burros depravats, però si us plau no em demaneu que escolti el vostre plor dient que no us entén i no us respecta. Com ens ha de respectar a les dones un ase que no es respecta ni a ell mateix? Com ha de comprendre com ens sentim una persona que no comprèn ni les normes d’educació més elementals?
Però no em demaneu, estimades defensores dels degenerats, que entengui que dones com vosaltres desitjeu i accepteu ser submisses d'homes que no valoren (perquè no en tenen la capacitat)la vostra feina, les vostres ambicions, inquietuds, les vostres reflexions. Homes que no entendràn mai una cançó de The Doors, ni una poesía de Lorca, ni una mirada vostra demanant més atenció. Aquests homesno tenen sensibilitat, perquè tenen la intel.ligència emocional atrofiada (i l'altra segurament també).

D’altra banda també han criticat el meu article algunes amigues dient-me que oblido la possibilitat d’estar sola davant un món ple de degenerats. Doncs sí, la oblido.
Odio la frase mejor sola que mal acompañada, és una absoluta farsa que fan servir els i les prepotents que van de que són tan independents que poden viure sense ningú. Evidentment que m’allunyaré d’una persona que no em convé, no sóc massoca. Però les persones som, per naturalesa, sociables. Necessitem el contacte humà, l’intercanvi comunicactiu, necessitem un punt de referència humà, un algú per viure.
Reafirmo que si el món estigués ple de nois sortits, em faria lesbiana. I lo feliç que seria amb una parella racional, sentint-me plena i realitzada veient com la resta de dones es moren de fàstic amb un ignorant que mai les entendrà!
Eva