No et necessito per ser especial

Ahir vaig jugar amb la teva esquena, gran i forta, a construir camins d'il.lusions. Ahir vaig ser feliç, per un moment, veient com em miraves, la manera com les teves mans, grans i segures, m'agafaven la cara quan em besaves. Els teus llavis i els meus es fonien en un petó tan tendre que vaig desitjar que no acabés mai. Ahir pensava que podríem funcionar, que ens complementàvem l'un a l'altre com la clara i el rovell de l'ou. Tu eres la clara, fort i envolvent. Jo el rovell, fràgil i pesant. Ahir vam riure junts com si fos l'únic que voliem fer la resta de la nostra vida. Ahir vam fer l'amor, sentir-te dintre recorrent el meu cos, endinsant-te en el fruit prohibit sense pors, gaudint cada racó com si se’ns anés la vida. Ahir pensava que era feliç amb tu.
Avui has marxat i no t'has acomiadat. Avui no penso que era feliç amb tu. Avui veig que tot el que sentia ahir era producte de la meva imaginació. Tu has anat a trobar-te amb la teva estimada, amb la que compartirà la seva vida amb tu, amb la que podria haver estat jo... però gracies. Perquè tot i el despreci, la mentida, i l'embaucament per fotre un clau, t'he de dir, molt sincerament, que avui soc feliç igual. De fet soc molt mes feliç perquè encara que tu has marxat jo em sento be, i m'adono que ahir no era feliç per tu, si no per mi, i jo no marxaré mai, em quedaré recordant-me que soc feliç per mi mateixa, i que ja no necessito que tu em facis sentir especial. Jo soc especial.

Rakel