lunes, 20 de agosto de 2007

Un dia trist

Hi ha dies més foscos que la nit. Quan el cel pesa més que els neguits del cor, m’arrauleixo al llit i agafo un bon llibre, i ploro. I escolto el Sabina, i encara ploro més.
En una estona m’eixugaré les llàgrimes i sentiré una nova força, un ego que em creix sense mesura, obligant-me a creure que puc més que tot el que he viscut. I em convenço que uns tacons i uns pintallavis poden canviar la meva vida. I m’enlairaré del llit per a vestir-me, i ballaré, recolliré premis i faré proclamacions lliberals davant del mirall, com una diva.
Però de nou tornarà l’angoixa, torna el nus a la gola, tornes tu. Torna el sentir-me absurda, idiota, lletja i desgraciada.
I encabat tornaré a jeure sola al sofà, a mirar el telèfon i trucaré algú que no em mereix, perquè em distregui una estona.

Eva

7 comentarios:

Anónimo dijo...

que texto mas absurdo Eva

Anónimo dijo...

es increible chema. sha de ser una mica inteligent per entendre el que vol transmetre amb aquest text. no siguis tan simplon chaval.

Anónimo dijo...

a mi m'encanta. l'idea es que a vegades no n'hi ha prou de sortir de festa, ni arreglar-nos, ni ser maques, perquè les penes del cor i el record ens arrastren més enllà d'això tan superficial.

Anónimo dijo...

yo aqui la metafora que veo es que un clavo saca otro clavo, no? cuando estais depres os dejais caer en los brazos de cualquiera que os de un poco de amor. os hace eso sentir mejor? yo prefiero bailar delante del espejo que irme con otra.

Anónimo dijo...

fas b� d'aclarir aixo perqu� ultimament nom�s fas q escriure coses tristes.

Anónimo dijo...

perquè no tornes a escriure sobre els homes?necessito els teus textos sobre els capullos sortits jaja. pero es per distraccio, e? q jo estic enamorada dun que es mol bon jan (...) ;)

Anónimo dijo...

M'ha encantat aquest text, expressa molt be, crec, com ens sentim moltes noies a vegdes. hi ha dies que despres de plorar, pensar i donar voltes et tornen les forces, a vegades tocar fons et fa reneixer amb mes força, i això ho podem fer les dones, perque podem plorar amb nosaltres mateixes i donar-nos força per seguir endavant.
T'estimu princesa.