Perquè em vas ensenyar la diferència entre mirar el mar des d’una finestra, i nedar en les seves aigües, gaudir la seva olor, sentir com les seves onades em despullen l’ànima. I ara, xopa, perquè no vaig saber nedar al teu ritme, em deixes a la nostra platja paradisíaca, aquesta vegada sense sol. I tinc fred. I no sé si llençar-me a l’aigua de nou jo sola per no sentir l’aire glaçat en la meva pell humida, o arraulir-me esperant que tornis i em salvis d’aquest glaç, per ensenyar-me a nedar de nou, aquesta vegada abraçant-te fort. (i prometo no deixar-me anar, creient que jo sola ho puc fer)
Apunt: A vegades m’agradaria no entendre les coses. Per evitar la tristesa. Prefereixo la ràbia, la impotència, qualsevol sentiment contra tu, que no sigui aquest buit que em consumeix, perquè sé que tens raó. Perquè t’entenc. Perquè quan traeixes una persona és com robar-li l'aire amb el que respira al teu costat. Sovint preferiria passar les coses per alt, que no t’expliquessis tan bé, que no fos jo tan analítica. Perquè ho comprenc tot, i preferiria no entendre res, i passar-me la nit buscant un perquè.
Eva
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
15 comentarios:
No prefereixes no compendre. Compendre és un do de Déu que no tothom té i que, malgrat el dolor que ara et causa, algun dia et farà feliç. I molt.
Segueixo amb la felicitat d'ahir i, a més, sense cucs a la cuina.
miriam, gracies pel sopar, per escoltar-me, per existir. per donar-me aquestes dosis de autoestima i sentit comú que tan m'ajuden. ens veiem avui al cine! tqm
a qué cine vais???????
Ell no havia marxat, estava en un racó de l’illa, sota una palmera, pensant quina era la millor manera de sortir (ell tb analitzava molt les coses).Finalment, va construïr un vaixell amb troncs per poder marxar plegats rumb a la Felicitat…i a la Confiança.
gracies noies per fer que les tardes a la feina siguin tan entretingudes. no us ho havia dit mai.
nena no depens de ningu per aprendre a nedar, entens? i si no és capaç d'esperar-te que li donin pel cul. i una altra cosa; tens sort de comprendre-ho tot, perquè almenys pots jugar les teves cartes.
Tranqui Eva, tens tota una vida per endavant, plena d'alegries, algunes penes, riura i plora, pero al final el queda son el bons moments i les bones amistats. Per tan a disfrutar, i com diu la canço
"
A la primera persona
que me ayude a salir
de este infierno en el que yo mismo decidí vivir
le regalo cualquier tarde pa' los dos
lo que digo es que ahora mismo ya no tengo ni si quiera donde estar
el oro para quien lo quiera
pero si hablamos de ayer
es tanto lo que he bebido
y sigo teniendo sed
al menos tú lo sabías
al menos no te decía
que las cosas no eran como parecían
pero es que
A la primera persona
que me ayude a sentir otra vez
pienso entregarle mi vida
pienso entregarle mi fe
aunque si no eres la persona que soñaba para
qué voy a hacer, nada
qué voy a hacer
donde los sueños
qué voy a hacer con aquellos besos
qué puedo hacer con todo aquello
que soñamos
dime dónde lo metemos?
dónde guardo la mirada que me diste alguna vez
dónde guardo las promesas
dónde guardo el ayer
dónde guardo niña
tu manera de tocarme
donde guardo mi fe
aunque lo diga la gente
yo no lo quiero escuchar
no hay más miedo que el que se siente
cuando ya no sientes na
churri tú lo ves tan facil
ay amor
pero es que cuanto mas sencillo tú lo ves
más dificil se me hace
...
"
Cap guerra dura 100 Anys. Força, Anims i endavant.
xxx
;-))
gràcies per la cançó jm (Woody)!!!! I MOLTES FELICITATS!!! Ets una persona molt especial per mi. Ja fa temps que ens coneixem, i crec que m'has demostrat que m'aprecies. Amb tu no només ric, parlo, escolto, sinó que, a més, puc fer tot això sense deixar de ser jo mateixa.
despues de leertte cualquier mujer me parecerá insulsa y aburrida hermosa Eva
Eva, no busquis. Troba.
Hola princesa !
Comprenc els teus sentiments, jo també he passat per ells, per aquella platja solitaria, he sentit el vent glaçat... Però el temps passa i el sol, sempre, acaba sortint per tots!
Besos y benvinguda a la meva illa.
Després de tots els comentaris que et deixen... ja no sé què dir.
Pensava en la incertesa i en la ignorància i en el dolor del coneixement. Són potser més feliços els ignorants per evitar el dolor del coneixement d'allò que els succeeix? No ho sé... Moltes vegades m'ho he preguntat, seria millor si no ho entengués? En el fons, i en el meu cas, prefereixo entendre-ho, saber-ho, conèixer-ho, perquè la incertesa d'allò que desconec (i que m'afecte de sobremanera) em fa ballar massa el cap i el cor. Suposo que és el preu de ser "massa" analítica, no?
Em suscric al que diu en charlie (fa poc que em perdo en el món blocaire, i ara que he començat no penso deixar de llegir-vos!), al que diu l'Àlex i la laisla!
Carme
Nadando y a pulmon te sacaba yo de la isla nena!!!
Animos evita!!!!
Potser no té res a veure, però el més feliç és aquell que SAP que no sap res (oi Sòcrates?). Viure en la ingorància ens fa més feliços.... no, no t'ho creguis pas, sí ets intel·ligent tens motius de sobres per estar feliç. Ets intel·ligent per destriar aquelles coses bones de les dolentes, de les dolentes treure'n coses bones...
si me preguntas creo que hablas del amanate que te llevo por los caminos de la mas profunda pasion, con tu corazon y tu cuerpo lo amaste, mas el te dejo, ahora vagas sola y con frio en el alma, tu cuerpo pide el calor y tu el amor.
Publicar un comentario