lunes, 16 de julio de 2007

Degenerats

Hi ha homes mal educats però que dissimulen. I no t’adones de com de vulgars i babosos són fins que un día, després de tres mesos quedant amb ells, tenen un mínim de confiança, es relaxen , i llavors veus com miren el cul de la cambrera del restaurant on t’han dut a sopar. Llavors hi ha dues reaccions típiques; o l’engegues a la merda, o fas veure que no has vist res i li dones una altra oportunitat pensant que deu ser que avui va sortit, però confies en que ell no és així (mentida! Es passarà la resta de la seva vida – i la teva si ho permets- mirant culs i pits davant teu, de les teves amigues, dels teus pares, i dels teus fills!).
Però aquests almenys només miren.
Una nit mentre prenia una copa amb una amiga vaig veure una escena de pel.lícula. D’aquelles que les veus al cinema i penses; quin tros de cabró! Però que penses que només és una peli i que això no pot passar.
A la barra on estava prenent un Malibú amb gel hi havia una parella d’empalagosos que només feien que fer-se petons i abraçades. Em van donar un cop mentre ballaven efusivament i li vaig dir a la meva amiga; Quin fastig, estan ben enamorats! En aquell moment s’acosta una rossa de cabells arrissats, amb un vestidet suggerent de color negre, i s’asseu a un tamboret just al costat de la parella. Sense deixar d’abraçar-la, ell la va ben repassar. La meva amiga i jo vam riure. Ni enamorats poden deixar de buscar?! Però aquí no va acabar la cosa. Fins aquí encara. La novia enamorada va marxar (al lavabo es suposa) i tan jo com la meva companya de nit vam observar atentament la conducta del subjecte masculí per tal de comprendre com podia estar abraçant una noia amb tant d’amor (o saben fingir molt bé els homes?) i mirar-li el cul a una altra amb tant de desig. El noi va incorporar-se, va encendre un cigarro, va passar-se la mà pel cabell i la va tornar a mirar. La rossa feia veure que no s’adonava que l’estaven despullant amb la mirada i seguia jugant amb la palleta de la seva copa i tontejant amb el cambrer.
Les mirades eren cada vegada més descarades i hi havia molta tensió sexual. Ara la rossa també el mirava. Jo no podia deixar de mirar la terrible escena i la meva amiga no deixava de mirar cap al bany patint per si arribava la noia enamorada, quan de cop i volta, per sorpresa dels meus ulls, ell va atacar. Sense dubtes, sense pietat. Va anar cap a la noia rossa i es va presentar, li va demanar el telèfon, i li va magrejar el cul com si res.
Estàvem les dues tan absortes mirant l’infidelitat personificada que no ens vam adonar (igual que el noi que estava massa emocionat amb el cul jove i rodonet de la rossa) que la seva novia estava a l’escala, mirant l’escena tan al.lucinada com nosaltres. El noi va tremolar, va anar cap a ella, tot vermell, va ensopegar i la va agafar del braç. Ella, freda i com si s’ho esperés, no va muntar cap espectacle, i molt educadament va anar cap a la noia rossa i li va dir; "diguem només una cosa nena, que no estic per perdre el temps. És un gilipolles aquest tiu?" La noia rossa va mirar al noi, ens va mirar a la meva amiga i a mi que estàvem observant descaradament, va mirar al bàrman, i finalment la va mirar a ella. Jo m’esperava que la rosseta li digués alguna cosa com que “m’ha demanat foc i m’ha estat parlant de tu, està molt enamorat”. Però no. "Sí- va respondre- és un gilipolles integral, m’ha demanat el telèfon i m’ha dit que em trucarà d’aquí a mitja hora quan t’hagi deixa’t a casa."

S’ha de ser degenerat.

Eva C.

11 comentarios:

Anónimo dijo...

El problema d'aquesta història es que l'enamorament que veu captar no era real. Hi ha homes que fan sentir a les dones como a princeses pel sol fet d'emportar-se-les al llit. T'asseguro que algun dia hi haurà un home al nostre costat que, potser mirarà els culs de les jovenetes, però que mai li demanarà el telèfon a la rossa tia bona de la discoteca.

Anónimo dijo...

jajaja Pero sigue coño, ahora que viene lo mejor.. hubo bofetada de peli también? Lo importante es saber si al final se folló a la rubia. Mirar, miramos todos, pero esto de pedirle el telefono con la novia bajo el mismo techo...hay que tener un puen par de cojones jaja

Anónimo dijo...

no tots els homes son aixi. Fuig d'aquests degenerats,com tu dius, que lunic que fan es rebaixar-te a tu com a persona a canvi dun cos.

Anónimo dijo...

El que passa potser es que nosaltres mateixes provoquem situacions tenses per altres dones, i no ens apoiem les unes a les altres. Vols dir que la rosseta guapa no trucaria despres al noi infidel, tot i saber que es un gilipollas? O que l'amiga, en la que tant confies, no s'anirà al lit amb el teu ex la nit que tu et despistis? no ens traicionem les unes a les altres i els imbècils acabaran troban't-se els uns als altres.

Unknown dijo...

No veig quin és el descobriment en aquesta història. La infidelitat és un 'conflicte'(per alguns, benedicció per altres) que ha estat present des de l'inici dels temps. El que trobo sorprenent és que encara sigui el sexe femení el que trobi aberrants aquest tipus de situacions.
És cert que hi ha un cert nombre de sers primitius, que encara no coneixien el terme de monogòmia. Però avui dia, no trobo la distinció de sexes en aquest col·lectiu si em guio pel seu comportament en aquestes situacions.
La gent menteix per justificar l'injustificable, per defensar els seus principis,o fins i tot per no perdre la sensació de llibertat. Però crec que aquesta necessitat la tenen tant homes com dones.
El problema és que els homes fallen en la subtilesa femenina.

Anónimo dijo...

Los hombres (algunos) dejan de respirar por buscar un poco de aire.
Gracias por tu paseo por mis playas abandonadas.
Saludos.

Anónimo dijo...

todos son asi niña. pero somos tontas y tragamos. almenos la rubia fue sincera y le dijo la verdad. las mujeres tenemos que apoyarnos

Anónimo dijo...

maravilloso cuento que da una lección de apoyo entre las mujeres en su parte final. la moraleja es un tópico, pero la forma de contarlo es divertida y original!

Anónimo dijo...

Quie esté libre de pecado que tire la primera piedra

Anónimo dijo...

esta historia me suena. la rubia del vestidito negro no tuvo la culpa, pero si no hubiera provocado al chaval alo mejor éste no se habria puesto cachondo y no hubiera perdido los papeles

Art_Alegoría dijo...

Inteligencia narrativa.
Matiz : Eva Caballero aún no sabe que puede llegar a escribir muy, muy bien.
O quizá sí ya lo sepa.
Pero entonces hablaríamos de otra cosa : de Inteligencia Literaria.


Opinión no narrativa, no literaria.

**

Un atento y cordial no lisonjeador Saludo.

**


Art_Alegoría