viernes, 27 de julio de 2007

la Catalunya rebel

París es la ciutat de les llums, i Barcelona la de les espelmes. Que romàntic, no? Tres dies a les fosques per besar-nos al carrer, per ensopegar amb la parella pel passadís de casa, per redescobrir la llum de les estrelles, l’emoció de dutxar-te amb aigua glaçada.
I Catalunya viu a les fosques mentre li paga les factures a Madrid. Però qui ens defensa? Qui aixeca la veu per als milers d’avis que han patit accidents per no disposar d’electricitat a casa? Qui pateix per a les persones que no s’han pogut operar perquè al seu hospital no hi havia llum? Qui s’indigna per als comerciants i hotelers que han perdut milers d’euros? I per als mercaders que han hagut de llençar tonelades de menjar passat? Qui reclama la precarietat en la que vivim. Això és Barcelona! Una ciutat que el Govern ven com de les més avançades i cosmopolites del món, amb cada dia més turisme (i de menys qualitat perquè a La Rambla ja no queden fleques ni pastisseries catalanes, tan sols Doners y Souvenirs). Una ciutat que comparen amb París y Londres. Però una ciutat abandonada, sola, per la que ningú dona la cara.
Ha sortit la nostra estimada Inma Mayol, amb el seu tint i les seves ulleres a dir que hem d’estalviar energia. Quina vergonya. Això els has de dir a les persones que porten tres dies sense llum? Així demostres com lluites per la ciutat? Ves a fer d’ecologista al camp, que Barcelona, després del que ha d’aguantar, no està per les teves mariconades.
Una nació com Catalunya, que es sent enganyada perquè li fan creure que és solidaria quan li roben a més no poder, que li diuen garrepa per reclamar allò que es mereix i allò que és seu i a sobre ha de suportar una humiliació com aquesta. Una nació que s’ha de sentir dir nazi per Espanya perquè a les nostres escoles donem català.
I qui ens defèn? Doncs als que hem votat, els que ens representen. Un president que va amb la llibreta de castellà-català per a signar un autògraf amb dedicatòria en catlà a un vailet. Si a Catalunya votés la gent que estima aquesta terra, que si sent a gust i agraït, que estima la seva muntanya, les seves platges, la seva història, els seus dialectes i la seva gent, si a Catalunya només votéssim els que volem el millor per a la nostra nació, les coses no haguessin anat així.

Eva

4 comentarios:

Anónimo dijo...

hem de salvar catalunya de la barbarie española. un article interessant per a la reflexió dels que no valoren aquesta terra, o que si ho fan però no s'adonen de com milloraria.

Independència!!!!

Anónimo dijo...

creo que el problema no reside en España, sino en una mala gestion del gobierno y la Generalitat.

Anónimo dijo...

on és la catalunya revolucionària, que lluitava per ser lliure? on és aquella catalunya que somiava amb l'independencia i lluitava contra tot el que se li posava per davant? què queda de la catalunya intl.ligent, avançada, supeior?

Anónimo dijo...

Realment vergonyós lo del apagón. he estat tres dies sense llum. es trist q passin akestes coses a una ciutat com barna, i esperat q seguirem aixi fins al febrer. patetic