lunes, 3 de septiembre de 2007

La cornuda feliç

Amb aquesta cara de gossa en zel i aquesta pudor a colònia barata no sé com goses acostar-te a mi. Què no ho veus nena que les comparacions són odioses, sí, però inevitables? Que no et fa vergonya passejar-te com si no sabessis res, com si estiguessis orgullosa del teu gran projecte, que no és res més que la teva relació de parella. Ja n’és de trist no aspirar a res més a la vida que a casar-te i a tenir fills. Ets com un gra al cul per a les feministes, com unes angines de la postmodernitat, ets un insult a la feminitat! I si ho fossis, de feliç, encara ho entendria, però et dediques a fingir que us va bé, que no en saps res de com n’és porc l’home amb qui et fots al llit dia rere dia. I si el teu xicot fos el president dels Estats Units també ho entendria que volguessis dedicar la teva vida a fer-li l’esmorzar, perquè tindria algun al.licient llegir el diari al seu costat i comentar què en fareu del món, però mira que n’és de trist a la teva edat que facis el paperet de dona casada amb un sortit que em serveix els cubates i em mira el cul quan em dono la volta. M’hauries de fer llàstima, perquè a mi una desgraciada cornuda com tu me’n faria de llàstima. Però tu em repels, perquè si se’t diu que el degenerat del teu amor em mira les cuixes i babeja als meus passos t’ho prens com un atac, com una ofensa. Què n’ets d’ inútil tia! Enlloc de carregar-te les pistoles i disparar-lo als cullons! Què no ho veus que s’ha tirat a tot el que ha volgut mentre tu li rentaves els calçotets? Bé, matitzo, a tot el que ha pogut! Però de veritat et penses que quan et dic que s’ha menjat més conys que llonganisses i que el meu també se’l menjaria en realitat vull acabar amb la vostra dolça història d’amor? Ni per tot l’or del món (bueno, per tot l’or del món..m’ho pensaria) tindria una relació amb un escalfacalçetes com aquest, perquè em faria vergonya anar de la mà pel carrer amb ell, perquè quan passéssim tothom es riuria de mi. A aquest tiu com a molt me’l tirava un parell de vegades, que per això serveixen els degenerats, i no ho faig perquè em fa fàstic que hagi estat amb tu! I si has comès l’error d’enamorar-te d’un degenerat (que ens pot passar a qualsevol, això no es pot evitar)almenys no vagis de diva per la vida com si ens volguessis fer enveja a totes, perquè fas pena tia, què no ho veus que a tu et toca el paper d’aguantar-lo, de fer-li el sopar, de regalar-li una ràdio pel cotxe pel seu cumple, mentre les demés ens el follem, que és el millor que sap fer... Pero què patètica que ets quan creus que alguna te'l vol robar! Aviam si t'enteres que a tius com aquests no els volem ni regalats! Ai..em fas vergonya aliena...
La deus menjar molt bé xata, perquè amb la cara de mico que tens i lo insoportable que ets, no sé com t’aguanta! Bé, sí que ho sé, t’aguanta perquè ets l’única capaç d’aguantar les humiliacions de tothom, i les banyes que portes, amb un somriure cínic als llavis.

Eva

12 comentarios:

Anónimo dijo...

te has quedado a gusto...

david dijo...

jaja ja sé qui és la pringada del teu article. En aquest text has sigut molt fidel a la realitat, no?

eli dijo...

es una pena que hi hagi tias aixi, que no volen aobrir els ulls ni escoltar els consells de les altres dones...

chema dijo...

debe estar muy enamorada la chica, o se la debe follar muy bien

laia dijo...

molt ben dit nena!! aquestes ties fan que ens odiem les unes a les altres. tot i que a mi em fa pena, perque en el fons es una desgraciada...i a més és incapa´d'acceptar-ho.

Anónimo dijo...

esa tia deberia saber q cuando el rio suena agua lleva.

Miriam dijo...

La clau d'aquesta història està en els 23 cm que caracteritzen el seu home. Creen addicció... i per una tia tan pedant són imposibles d'aconseguir a un preu més barat (no per mi). La veritat, sento llàstima quan la veig... en el fons sap que la seva addicció la porta pel mal camí...

Miriam dijo...

I el pitjor és que casi em pillo d'aquest degenerat... uff... sort que tinc amigues com tu que m'ajuden a superar-me....

Eva dijo...

23 cm!!!!!!! no mho recordis!!!!

18 cm dijo...

los x cm se deben saber llevar con clase, un hombre jamás debe pensar primero en lo q tiene sino en lo que puede llegar a ofrecer a una mujer.

P.B.M dijo...

Lo curioso del problema, es cuando la situación es a la inversa. Y lo más triste es saber que a veces tan solo eres recordado por los 23 o por los cm que tengas y no por la forma de mirar a la otra persona, de besarla o sencillamente de acariciar su pelo... x cierto, los centimetros no se han de saber llebar con clase, xq un caballero jamas toma su medida como un punto de referencia ni tampoco piensa en que puede ofrecer a una mujer, porque no somos "carnaza", sino que piensa en como puede completarse a todos los niveles con esta.

monica dijo...

hi ha moltes noies així...moooooltes!I no ens enganyem...el problema és d'aquesta noia que es pensa que té l'home de la seva vida, quan només te l'HOME.
La infidelitat no es concebuda quan hi ha amor, xq l'amor no es traició, no és engany...l'amor és algo massa fort, massa inexplicable!Eva testimu (putes americanes)