martes, 9 de octubre de 2007

La Catalunya de Larra

Vivim tranquils, en un país on polítics i periodistes s’amenacen de mort. Bolaño es va quedar a gust el passat 12 de setembre a la recepció de la Diada al Palau de la Generalitat. “Barbeta estás muerto”. Quina nació de diplomàcia, bon gust i saber estar. Si Larra ho hagués viscut hagués titulat el seu article El catalán viejo. Però no passa res. Algú se’n fa ressò. Però tot segueix igual. I els joves, l’arrel creixent poderosa que ha de moure el sòl, no s’escandalitzen pas. Ja en tenen prou de preocupar-se de buscar un pis. Però amb tranquil.litat, eh? Sense pressa. Això sí, van a manifestacions per a una vivenda digna, però no aniran a “la Caixa” a buscar informació sobre com gestionar la seva independència econòmica. Un informe de l’Institut de la Juventut revela el desconeixement de la gent jove de les ajudes per a obtenir una vivenda, i la ignorància cap a tot allò relatiu a les hipoteques. I volen un pis, però és clar, posa’t a buscar-lo, això ja fa mandra...No anem bé. Ens estem tornant espanyols. La nostra nació, que havia adoptat la disciplina, puntualitat i empenta dels nostres veïns francesos, s’està encomanant de la vulgaritat, la mandra, la immaduresa d’uns joves irracionals. Només cal sortir al carrer i fer-ne una ullada. Bars i cerveseries plenes en horari laboral. On és la Catalunya rebel? La que lluita, treballa, s’engresca i va amunt i avall sense badallar perquè l’eficàcia és el seu lema? Només cal agafar un dia el tren a Barcelona per entendre la indignació de Larra quan escrivia Vuelva usted mañana.. Només cal llegir al diari com els màxims responsables del Govern prometen l’AVE al 2007 a Barcelona. Pocs mesos més tard el català llegeix les justificacions del retràs, i encabat es rascarà la panxa, obrirà una cervesa, i encendrà el televisor.

Eva

18 comentarios:

Alex dijo...

La Catalunya rebel està jugant a la Wii...
Eva, l'has clavat!

Ferran Genis Traveria dijo...

La catalunya rebel, o sigui els joves, viuen en l'era passotista. Volen fer la seva vida sense emprenyar gaire a ningú ni tocar gaire el crustó. Són uns egocèntrics que només miren per ells mateixos, i si ells "van tirant", els altres que els donguin.
I pensar que d'aquí 4 dies hauré de fer igual (casi 30 anys, jatocaria no?, o no?)

Anónimo dijo...

Y no hay que olvidar que Larra acabó descerrajándose un disparo delente del espejo.

Por cierto, muy interesante el blog.

Una preguntilla: ¿El título se refiere a putas y princesas o a princesas putas?

en fin, un saludo: Éste soy yo.

blogs.ya.com/diariodeundemente/

Putas y Princesas dijo...

ja em vaig indignar amb lo del apagón aquest estiu. Llegiu sisplau al juliol el text La Catalunya rebel. Cada dia em poso més negre amb aquests temes. Anónimo: Sí, Larra es va suicidar amb un tret al cap perquè no podía suportar estimar tant el seu país mi veure'l tan desquiciat

charlie dijo...

Eva por fin hablas de algo que no sea la teoría psicoanalítica del amor o del sexo jajaja

David dijo...

Es veritat el que dius. Pero soc antinacionalista i aixo de què ens estem tornant espanyols...que testas tornant tu barretina, noia? un petó, i visca la revolució

Anónimo dijo...

aquest no hauria d'estar publicat al teu blog de politica? Ets molt crítica i m'agrada.

Carme Fortià dijo...

existeix tal bloc de política, Eva?
La veritat és que coincideixo amb l'Àlex, l'has clavada.

Aquesta indignació la conec força bé, i creu-me quan et dic que més d'un cop m'he pensat que la sonada sóc jo. No parlem únicament de política, parlem d'aquestes queixes gratuïtes quan no has ni suat per guanyar-te el que tens... En podria fer tot un bloc, si començo no paro. Són situacions que s'han de viure massa a diari: la feina, el dia a dia, les notícies, les escoles, les universitats... L'únic que espero és que la rebel·lió que va néixer en mi quan començava a entendre el món no mori al començar a ser "adulta".

Putas y Princesas dijo...

Jo també espero que no mori mai aquest esperit de canvi Carme. Sí, existeix, aquest és el blog sobre les relacions personals. Sobre el que sentim, sobre el que somniem.

David Montilla dijo...

No tots els joves tenen complexe de Hommer Simpson... Alguns encara som un xic rebel. PEr cert quin és el blocs polítics?

Ferran Genis Traveria dijo...

"Desenganyeu-vos, quant ets jove et penses menjar el món, passen els anys i el món se us va menjant de mica en mica. És llei de vida."

Ferran dixit.

Grendha dijo...

Doncs, vinga, nosaltres encara som jovens, no deixem que açò vaja més endavant. Aturem-ho ara que encara no n'és massa tard.

Salutacionss!

Carme Fortià dijo...

I si ens dius quin és aquest bloc polític... o ens deixaràs amb les ganes de poder llegir una Eva/Míriam (si ho feu les dues) que critica la nostra societat? Va...

Anónimo dijo...

Visca la Terra Lliure!!!!
Tornarem a lluitar, tornarem a neixer, tornarem a guanyar!!!
;-))

Ferran Genis Traveria dijo...

Però jo també m'incloc eh, que vaig escrivint "us" quan hauria d'escriure "se'ns".
Es que d'aquí 3 mesets canviaré de digit, passaré del 2 al 3, i clar, comença a afectar això de fer 3 dècades.

Ben endins dijo...

...I tornarem a perdre...

Però encara hi ha gent que lluita pels seus ideals i no es queda dissabte a la tarda al sofà bevent cerveses i fumant catxarros (deu ser que creuen que això és molt anti-sistema).

Moltes salutacions als valents que han hagut d'anar a la Santa Audiència de Madrit, nois valents allà on els hagi!!

nomesploraria dijo...

osties que valenta! Poses el dit a l'ull a molta gent dient això i tanmateix l'encertes de ple. Que incorrecte es dir que la mandra, la satisfacció immediata, el botellón i les modes alienants s'estan carregant el país. Sempre queda millor dir que la culpa la tenen els demés o el polítics (que també, però a vegades no tanta)

Si no et fa res et continuaré llegint i comentant.

:)

nomesploraria dijo...

Voldria afegir que també hi ha molt jove informat que no podrà mai pagar una hipoteca ni amb les millors condicions. Hi ha joves i no tan joves amb empenta que es poden sentir ferits pel que dius; ara que potser no son tants, doncs les mobilitzacions contra els preus abusius del habitatge i els aliments son mínimes.
M'agrada sentir-me també meridional, mediterrani amb el què de manera d'entendre la vida suposa i sense el culte al treball de la gent del nord.
No crec que estigui renyit amb l'empenta, ni amb la creativitat ni amb l'entusiasme (penso en Picasso).