martes, 21 de agosto de 2007

La Barcelona de quan era jove

Ahir vam oblidar la nostra edat. Vam calçar-nos unes bambes i vam arrossegar els texans, mentre corríem Rambles avall, amb una cervesa a la mà i un porret de marihuana a l’altre.
Rient vam redescobrir els quinze anys, construint papallones en l’aire, jugant a ser adolescents. Sense vergonya, sense talent, sense maquillatge ni miraments. Sense preocupar-nos de qui ens mirava, de qui ens vigilava, de qui ens desitjava. Sense tacons, sense complexes. Vam pujar a la capota d’un Porsche Carrera i uns turistes ens van fotografiar. Ens vam riure de la policia, i vam pixar al carrer. Sense glamour, però amb molta, moltíssima felicitat.
De tant en tant va bé despentinar-se, sense problemes, i sortir per Barcelona, per la Barcelona de veritat, pel Raval, el Born, el Gòtic, i córrer per aquells carrers insòlits, i ensopegar amb gent plena de gorres, piercings i tatuatges, tant diferent al que estem acostumades, que tenen poc tema de conversa, però molta corda per a riure. I ahir no teníem ganes de parlar!
Ahir vaig reviure l'emoció de la Barcelona cosmopolita, moderna, divertida i jove. A vegades ser una adolescent altra vegada no està tan malament. Sense pensar, sense responsabilitats, sense elegància.

Eva

8 comentarios:

Anónimo dijo...

me has dado mucha envidia mientras leía este texto. la verdad es q estas noches son las mejores. te sientes divertida, y olvidas estar sexy, pero te sientes tan bien contigo misma...solo con amigas, solo preocupadas por reír...

Anónimo dijo...

no cal ser jove per anar per al casc antic. o per fumar un porret, o per riure com una criatura

Anónimo dijo...

aquesta gent amb la q tu dius q no es pot tenir una conversa, son els q mes et poden ensenyar de la vida

Putas y Princesas dijo...

Va por ti Rakel!!

Anónimo dijo...

Ahir vam descobrir que cuan menys planejes les coses millor surten. Ens vam deixar portar totalment pel sentiment de felicitat que ens inundava, i cada vegada que ho recordo, torno a ser feliç en aquell moment.
Gracies Eva per fer-me tan autentica!!!!

Anónimo dijo...

Me ha recordado la pelicula Thelma & Louis en versión Ozores i Alfredo Landa.

Anónimo dijo...

jajaja qué bueno carpe diem

Anónimo dijo...

És un text divertit, m'hagués agrdat moltissim poder compartir aquesta nit amb vosaltres!!!
Però al Raval hi ha de tot. Si deixes de manda els moros i els guris, trobaràs gent que sí té tema de conversa: asrtsites, escriptors, diseñadors, il·lustrados, gent amb ganes de fer coses, etc... Jo he passat molt de temps sortint per allà i crec que hi ha gent que val molt la pena, i que ens superen en edat. Tins ganes de tornar i anar al Moog, al Apolo amb tu i segur que trobem a gent interesant. Em de fer tot tipus de coses en aquesta vida.
Mua!!!