viernes, 31 de agosto de 2007

Marxa l'estiu

I amb ell s’esfuma el mar, les xancles a sobre la taula de la cuina, els capvespres descalça, els mojitos, els esmorzars a l’hora de dinar, el no pensar, el somniar desperta, l’abrasar la nit sense saber com ni a qui, ni quan ni perquè…Te’n vas tu. Torno jo, sòbria, discreta, tranquil.la, esgotada.


Eva

8 comentarios:

Anónimo dijo...

No hi ha res com l'estiu

Anónimo dijo...

En el IKEA hay unos zapateros muy monos y a muy buen precio k te evitan dejar las chanclas encima de la mesa de la cocina, k asco!!!!

Anónimo dijo...

Potser esgotada, però sòbria i tranquil·la no.

Anónimo dijo...

carpe diem, algun dia entenderás mis metforas??????

Anónimo dijo...

metafora de las xanclas encima de la mesa de la cocina; desorden, sin preocupaciones, con comodidad, libertad, desasodiego...

Anónimo dijo...

quien se va?

Anónimo dijo...

Si algun dia me encuentro tus chanclas encima de la mesa de mi cocina te vas descalza!!!

Anónimo dijo...

pero no desnuda..